PER A NO SER LLEGIT, ESCRIPTURES INFRALLEUS

Fou Duchamp qui explorà el concepte d’allò “infralleu” i en desenvolupà una poètica fins als límits que la pròpia evanescència del terme permetia. Un glop d’aire parisenc, els plecs d’una absència recent damunt el llençol, l’escalfor d’un alè que tot just acaba de girar cua. L’infralleu és la física de la realitat transl·lúcida, ingràvida. El … Continua llegint →