DANSEU, DANSEU, MALEÏDES ANDRÒMINES!

L’escenari es deleix per acollir l’exultant celebració del cos i del moviment. Figures que tracen una coreografia que és també el dibuix d’una maquinària perfecta, fins i tot en les seves tendències més feréstegues. El món no s’atura, el mecanisme gira, salta i s’esbrava al ritme d’aquesta cadència construint-ne la narració. El cos s’explica obrint … Continua llegint