EL COL·LECCIONISME ÉS UN ANTIHUMANISME; RETÒRICA DE L’ACUMULACIÓ, POÈTICA DE LA DISSOLUCIÓ

Tendim a considerar que en l’acte de col·leccionar quelcom (bitllets de tramvia, segells, relacions humanes) hi ha implícit un gest que podríem anomenar una mania subjectiva: la manifestació d’una individualitat concreta a través d’un mètode que en uns casos es qualifica com a ordenat i, en d’altres, com a directament neuròtic. Sigui com sigui, s’acostuma … Continua llegint →