DE RIZOMES I MALES HERBES

L’imaginari català mai ho ha tingut fàcil per a identificar-se amb els territoris de la fantasia. En tot cas, amb els de la ingenuïtat, i sempre per a acabar concloent que el realment necessari és tocar de peus a terra. Poc espai, per tant, per a la transgressió física, per a fabulació enrauxada i, en … Continua llegint

DUCHAMP VA SER CARICATURISTA; diàleg baixant per l’escala

Hi ha una mítica entrevista a Marcel Duchamp que el crític d’art Pierre Cabanne li va fer l’any 1966 al seu taller de Neuilly, quan tenia ja 79 anys. En un moment de la conversa, Cabanne s’interessa pels cercles artístics que freqüentava Duchamp a París, i aquest li respon: “Tingui en compte que jo no … Continua llegint

LITERATURES MENORS

L’any 1991, el KRTU va presentar una heteròclita exposició comissariada per Vicenç Altaió, Glòria Picazo i Julià Guillamon que, sota el títol de Literatures Submergides, duia a terme un apassionant (per la seva intensitat i per la qualitat d’inèdit de molt del seu contingut) recorregut per formes “altres” de creació i publicació textual. El material … Continua llegint

CARLES HAC MOR; desarrelar, despintar, desvariejar

Essent honestos, aquest text que segueix hauria d’anar-se desdibuixant amb la mateixa determinació amb la que s’escriu. De la unitat del seu discurs hauria d’esdevenir-se’n un borrall, un cafarnaüm d’escriptura i de sentit sense altra necessitat que la de desprendre’s de qualsevol necessitat. Desprendre’s fins i tot de si mateix i, d’aquesta manera, trobar l’única … Continua llegint

FRANCISCO CASAVELLA O “LA GRAN NOVEL·LA DE BARCELONA”

Barcelona ha deixat de ser una ciutat per esdevenir, en els darrers anys, un gran escenari. Escenari de mercantilisme urbà, de consum turístic i també de pures ficcions. En l’àmbit d’aquestes ficcions, la ciutat es transforma en un espai de representacions innòcues, un quadre sense implicacions més enllà de la contemplació acrítica o del seguiment … Continua llegint

  • Arxiu

  • Meta