SENYORES TRISTES
Carlota Freixenet Fa un temps que llegeixo constantment, de manera maníaca, dones tristes. Jean Rhyss, Nadia Terranova, Sara Mesa… Aquestes i altres dones també, i totes escriuen des de la més profunda tristesa. Des de l’oblit, la pena, la pèrdua, el no-res. I ho fan des d’una posició que potser no és similar però … Continua llegint
LA NARRACIÓ D’ARTHUR GORDON PYM
Pau Clemente “La substància de Poe és refinada, la forma vulgar. Com si fos un cavaller per naturalesa, desafortunadament inclinat vers un mal gust incorregible. Ni tan sols a l’home més sensible i d’esperit més elevat podríem excusar-li el costum de portar un anell de diamants a cada dit de la mà.” Aldous Huxley … Continua llegint
QUELQUES INFLUENCES DE L’ŒUVRE DE RAYMOND ROUSSEL DANS LA MUSIQUE D’AUJOURD’HUI*
par PIERRE BASTIEN L’intérêt de Raymond Roussel pour la musique ne pouvait pas laisser les musiciens insensibles. La chevelure sonore de Faustine, l’enregistreur primitif d’Égroizard, les tarots musicaux de Frenkel, la danse des rots de la femme de l’empereur Talou, l’orchestre thermodynamique de Bex, le ver joueur de cithare de Skarioffszky, Tancrède l’homme-tronc-orchestre, le canon … Continua llegint
MOLT SOROLL
Abans de res, plantegem-nos quines serien les condicions òptimes per a la lectura d’aquest article. Cal advertir que el que aquí exposarem no dóna gaires esperances a qui pretengui fer del silenci el correlat idoni per a la comprensió de les coses. La posada en escena del lletraferit clos en la seva solitud, embolcallat pel … Continua llegint
HUMOR A ESCALA INDUSTRIAL
L’estètica i l’imaginari industrial semblen poc donats a les giragonses humorístiques. Els intuïm més aviat severs, fins i tot tenebrosos, centrats a delimitar i explicitar un paisatge farcit de referències distòpiques, acràcies, ferralla (humana i no humana) i d’altres incòmodes monstruositats. Pel que sembla, la seva és una vivència de la postmodernitat sense concessions a … Continua llegint
