VISTO Y NO VISTO; LO INFRALEVE, LA GUERRILLA Y LA ACCIÓN DISIPATIVA

Esto pretende ser una muy coherente incursión en el terreno del ensayo y del experimento. Experimento con derivas a través de terrenos que tienen que ver con las nociones de espacio, de situación. Y también de prácticas de resistencia, de guerrilla y de movilidad disipativa. Uno se acaba percatando de que lo más justo es … Continua llegint

LES MÀQUINES CONSCIENTS

ISAKI LACUESTA 1- DACTILOGRAFIA La major bellesa de les mítiques màquines pintades per Francis Picabia i Marcel Duchamp resideix en el fet que, en aproximar-se el suficient a aquells quadres, hom comprova que les seves pinzellades no van ser traçades mitjançant cap enginy mecànic, sinó tot el contrari: les millors apologies de la màquina que … Continua llegint

DANSEU, DANSEU, MALEÏDES ANDRÒMINES!

L’escenari es deleix per acollir l’exultant celebració del cos i del moviment. Figures que tracen una coreografia que és també el dibuix d’una maquinària perfecta, fins i tot en les seves tendències més feréstegues. El món no s’atura, el mecanisme gira, salta i s’esbrava al ritme d’aquesta cadència construint-ne la narració. El cos s’explica obrint … Continua llegint

EL COL·LECCIONISME ÉS UN ANTIHUMANISME; RETÒRICA DE L’ACUMULACIÓ, POÈTICA DE LA DISSOLUCIÓ

Tendim a considerar que en l’acte de col·leccionar quelcom (bitllets de tramvia, segells, relacions humanes) hi ha implícit un gest que podríem anomenar una mania subjectiva: la manifestació d’una individualitat concreta a través d’un mètode que en uns casos es qualifica com a ordenat i, en d’altres, com a directament neuròtic. Sigui com sigui, s’acostuma … Continua llegint

MOVIMENT DESCOMPOST D’UN COP DE MARTELL

El 7 de maig de 2010, a l’auditori del MACBA, i dins del cicle Lipogramàtica Ergonòmica Manual (tres nits de músiques deslateralitzades) de Gràcia Territori Sonor, es va produïr un encontre tan singular com, des d’un punt de vista fragmentat i fragmentari, imprevisible. Pascal Comelade, amb la seva orquestrina essencial, compartia l’escenari amb Carlos Pazos, … Continua llegint

ZUSH·····EVRU; LA GNOSI I EL DELIRI

Hi ha una forma d’aproximació a la pràctica artística en què fa de mal dir la paraula “creador”. Segons aquesta perspectiva, l’art no és tant un procés demiúrgic o un bolc d’inspiracions que troben en l’entorn físic un espai on prendre (o perdre) forma, sinó més aviat una sèrie de procediments que estableixen constants viatges … Continua llegint