Editorial

Després de tres anys publicant-se en paper en edició anual i desprenent un agradable olor de tinta, Marabunta empren una nova etapa, diseminant-se per la xarxa a travès d’aquest artefacte, que anomenarem bloc, i que li permetrà diversificar-se, intercircuitar-se i arribar a les terminals dels seus lectors, sense les limitacions d’espai i de diners d’una publicació impressa i amb els avantatges de la immediatesa i la velocitat que ens permet la tecnologia. A més, si la voleu recomanar, tots els vostres amics estaran a un clic de Marabunta. Inquietant. Formigues a la xarxa. Carnívores. Omnívores. Implacables.

La implacabilitat d’aquest nou moviment rizomàtic ens sembla indispensable: la reflexió ha de dur necessàriament a la inflexió, i per a que aquesta sigui possible cal no només travessar les geografies, sinó també inocular-hi els components actius necessaris per a què ens hi puguem moure d’una altra manera. Reconèixer viranys inesperats, potenciar els foravials i aguditzar les mirades micrològiques. Evidentment la xarxa possibilita fer tot això amb una major velocitat de propagació i una immediatesa que permet multiplicar el nombre de mons possibles. I amb ells, el nombre de sentits nous que s’hi generen. Atenent a això, aquesta fase de la revista s’infiltra a la web 2.0 amb l’objectiu de sacsejar-ne el metabolisme i, perquè no, cortocircuitar-ne algunes de seves temptacions més rutinàries. Allò virtual no té perquè ser allò habitual.

Aquí trobareu tots els continguts de la primera etapa, descobrireu nous passos oberts i noves propostes i podreu a més viatjar còmodament a través dels seus diversos diagrames de complicitats conspiratòries.

Hem començat per integrar en aquest nou entorn els articles dels tres números que van cobrir la primera etapa de Marabunta. Tres números que cobrien monogràficament aspectes generalment volàtils. Volàtils en uns casos per la seva escassa i fràgil implantació en la normalitat històrica (fins i tot present), com és el cas de la improvisació musical, les anomenades literatures submergides o menors i alguns exemples cabalment extrems d’acció artística (Marabunta # 1). En d’altres, perquè la seva pròpia naturalesa i constitució viatja per espais en estat de liqüefacció i d’ingravidesa (les relacions entre la música i l’arquitectura, el dispositiu Domus, les pràctiques conceptuals i poètiques encaminades a la no-consolidació (Marabunta # 2)… O, simplement, perquè suposen situacions ignífugues, injectades en les frontisses més convulses i dissipatives de la contemporaneïtat, miralls de perversió i radicalitat necessaris per a donar testimoni de la pròpia vol·latilització de la història: el futurisme, el moviment industrial, la hibridació biotecnològica (Marabunta # 3). Cada element de cada número estableix un fructífer diàleg amb la resta, formant mol·lècules de sentit que es combinen amb les dels altres números, formant un organisme mutant i expansiu. La Marabunta, vaja.

També accedireu a tot el material gràfic que en el seu moment ens van cedir nombrosos artistes: material sensible, aparences visibles que llisquen pels entre-surts d’imaginaris insadollables. De Carlos Pazos a Evru, de Manuel de Val a Tere Recarens, així com les genials tires d’El Del Final, de Cifré.

Navegar pels continguts de Marabunta és senzill: podeu iniciar el viatge seqüencialment, des de la pàgina d’acollida i a partir d’aquí explorar consecutivament tot el que se succeeix. O bé tastar singularment els seus apartats, tal i com ho podríeu fer amb la versió en paper: a l’esquerra trobareu les diverses seccions de la revista, amb els corresponents articles relacionats. Les seccions són temàtiques: Pertorbació de l’aire (música i art sonor), Sistema de caràcters (escriptura i pensament), conjunt de fets (arts d’acció) i coneixença exacta (ciència i paraciències). En alguns casos aquests seccions presenten monogràfics específics, que també trobareu degudament indicats. I sense oblidar la secció transversal del Senyor Pirazoloic, antropodòleg i el nostre particular home en els llots més feréstecs, dotat d’una sàvia i particular perspectiva dels fenòmens. A la mateixa columna accedireu a tot allò que té a veure amb la presència de Gràcia Territori Sonor a la xarxa, així com també a la possibilitat de descarregar-vos els números 2 i 3 de Marabunta en format PDF.

I a partir d’aquest trasvassament, Marabunta s’obre a nous continguts i noves línies de fuga. Estarem atents a tots els moviments tectònics que la ment humana hagi proposat i segueixi proposant, ampliarem el micel·li i la xarxa de nodrients que alimenta el sotabosc, que sobreviu al pedregam i que movil·litza l’oxigenació. Queden encara moltes aparents sol·lucions a les que aportar inquietants i estimulants problemes…

Col·lectiu Marabunta