VOTA SITUACIONISTA; deriva experimental en temps d’hipertròfia urbana

Sel·lecció d’indicis orientatius per a una pèrdua garantida

“Passats 20 metres, giri a l’esquerra. Segueixi recte 100 metres. En arribar a la cruïlla, giri a la dreta. Doni la volta a la rotonda i segueixi a l’esquerra 200 metres. Giri a l’esquerra. Ha arribat a la seva destinació.”

Es fa realment difícil a hores d’ara imaginar-se un entorn urbà en què hom pugui perdre’s irreversiblement. L’absència d’espais d’exterioritat fruit de la massificació i la saturació sígnica que solca l’entorn de les ciutats ha convertit aquests àmbits en territoris en què el concepte d’exploració ha estat convenientment desterrat. El ciutadà és ara quelcom semblant a un infant a qui no es permet la més mínima desorientació, a qui es sobreprotegeix, a qui es controla. Entre d’altres motius, perquè la desorientació està íntimament lligada amb el dispendi improductiu del temps, i aquest és absolutament contraposat a les lleis d’optimització que regeixen l’economia social de l’espai urbà. Fins i tot l’oci resta subjecte a les pertinents indicacions de quin és el camí a seguir i fins i tot l’ordre d’accions que s’han de dur a terme (transitar d’una secció a una altra, fer una aturada a la cafeteria, passar per caixa, contemplar ordenadament un mostrador rera l’altre, fer la cua pertinent). El ciutadà és una espècie domesticada, i el seu espai, un entorn d’hipertròfia informativa.

Resseguint les passes de la psicogeografia desenvolupada pels situacionistes, podríem arribar a trobar eines o intuïcions que ens permetin recuperar l’esperança en una ciutat convenientment respectuosa amb les necessitats més íntimes de l’individu, una de les quals és indubtablement la de perdre’s. No pas de forma angoixant, com quan hom es perd minuts abans d’assistir a una cita important. Ens referim a una pèrdua ociosa, lúdica, una pèrdua que, per la seva condició d’experiència inèdita, comporti la possibilitat de redescobrir l’espai circundant i de convertir el trànsit per aquest espai en quelcom semblant a una actitud artística.

Guy Debord anomenava aquest procediment “deriva experimental”. Una nova forma d’interrelació amb l’entorn que descarta les formulacions preconcebudes, fins i tot les aparentment més juganeres, com la de passeig o la de viatge. En el seu lloc, s’aposta per un moviment que beu en certa manera de l’automatisme (el correlat psicomotriu a l’escriptura automàtica surrealista) però també d’una nova observació de l’espai, tenint en compte les seves peculiaritats menys aparents, aquelles que precisament poden dificultar-ne un trànsit previsible.

“Una o diverses persones que s’entreguen a la deriva  renuncien durant un temps més o menys llarg a les motivacions normals per a desplaçar-se o actuar en les seves relacions, treballs i  entreteniments per deixar-se endur per les sol·licitacions del terreny i pels encontres que a aquest li corresponen”

(Internacional Situacionista, # 2)

Lluny de contemplar l’urbs com un teixit unitari que es pot travessar uniformement d’un extrem a un altre (aspiració que mou l’aparició de la majoria de grans avingudes de trànsit que ens podem trobar a qualsevol gran ciutat), la deriva duu a terme una anàlisi micrològica de cadascun dels seus elements, parant esment a les diferències específiques de cadascun dels seus talls, les peculiaritats de les seves unitats arquitectòniques i urbanístiques i els trets distintius de la seva ecologia social. La idea fonamental és abandonar la necessitat de coordenades i la reflexió teleològica al voltant del recorregut (partença – destinació), així com els seus requeriments funcionals, per endinsar-se en l’exploració semiinconscient del pintoresquisme, del detall dissipatiu i de les singuralitats irreductibles del recorregut. Substituir la previsibilitat per un ampli marge de desconcert. D’aquesta manera, la semiòtica individual i col·lectiva que es deriva de la deriva (valgui la redundància), esdevé un acte eminentment lúdic i creatiu, una acció en el seu sentit més intens:

“Un barri urbà no està determinat solament pels factors geogràfics i econòmics , sinó per la representació que els seus habitants i els d’altres barris tenen d’ell”

(Chombart de Lauwe, Paris et l’agglomeration parisienne)

Podem traslladar aquesta temptativa al nostre context actual i esbrinar fins a quin punt les seves tesis hi resulten aplicables. Podríem arribar realment a perdre’ns per Barcelona? Fins i tot per aquell antilaberint racionalista que és l’Eixample? Possiblement si encetem un vagareig sense objectiu que ens permeti perdre la mirada en els detalls d’algunes balconades del carrer Girona, en els rostres de les aglomeracions escupides per la boca del metro o en els retalls que formen els terrats amb el llençol blavós del cel, ens adonarem que, sense pretendre-ho, hem anat a petar al Guinardó o potser a l’eixam caòtic de carrerons quasi tropicals de la Barceloneta. I si allà ens deixem endur pel baliga-balaga d’olors a mig camí del mar i de la fregidora, o parem un diletant esment a la remor del mar, acabarem topant-nos sense adonar-nos-en amb alguna circumval·lació ociosa del barri del Carmel, des d’on podrem deixar suspès el nostre ànim damunt una inèdita boirina de simpàtica inanició.

I si, malgrat tot, encara no ho veiem clar, potser serà el moment d’agafar un ferrocarril triat a partir d’un meticulós atzar, baixar en un punt qualsevol del recorregut i, un cop assegurats que no sabem ben bé on som, anar fent via. I no s’hi val preguntar.

_________

Referències

DDAA: La creación abierta y sus enemigos; textos situacionistas sobre arte y urbanismo. Ed. La Piqueta, Barcelona, 1977. DDAA: Inernacional Si- tuacionista (3 vol). Ed. Literatura Gris, Madrid, 2000. de Lauwe, Ch: Paris et l’agglomeration parisienne. PUF, Paris, 1952

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: