UNA MIRADA A LA FOSCOR (NO SÓC QUI PENSES)
COMENTARI DEL SENYOR PIRAZOLOIC, ANTROPODÒLEG
Possibilitats d’emfrontament amb un alt grau d’incomoditat
Potser el primer híbrid popular del segle XX va ser la Dona Biònica, desbancada després per Robocop, l’home-màquina que representava la possibilitat d’una simbiosi amb l’objectiu de l’excel·lència: el cervell d’un bon policia en un hardware imbatible, o quasi. És una forma d’assegurar la part humana, l’element empàtic de la màquina. Terminator resulta ser una màquina l’objectiu de la qual és assegurar-se que l’espècie humana no serà un obstacle per a la rebel·lió mecànica del futur. Els replicants Nexus 6 de Blade Runner busquen un sentit humà a la seva existència. Andrew, el robot d’El hombre bicentenario aconsegueix l’estatut d’ésser humà i la possibilitat de patir i morir. Marvin, l’androide de la Guía del autoestopista galáctico de Douglas Adams pateix una mania depressiva crònica que el fa inestable i malenconiós i, per tant, insuportable per als humans, en la mesura que mostra debilitats que no s’esperen d’un robot. Hall 9000, el cervell electrònic de la nau de 2001: Una odisea del espacio embogeig i tracta d’eliminar el tripulants. No és l’únic cas d’ordinador central fora de control. Hi ha un deliciós relat d’Stanislaw Lem a Diarios de las estrellas (1957) que descriu un món en el qual viuen solament robots. Aquests han desenvolupat una societat antihumana autònoma. Tot comença quan una nau de càrrega desapareix en l’espai. Anys després serà localitzada en un remot planeta.
El que ha succeït és que l’ordinador central de la nau ha embogit, ha evacuat a l’espai els humans i s’ha proclamat Arxipancràtor Omnicòsmic. Posteriorment s’ha establert en el planeta Procion, ha procreat milers de robots i ha desenvolupat un sistema social i productiu. El seu sistema cultural es forma a partir dels arxius de memòria que la nau transportava amb destí a la Universitat de Fomalhaut. Malauradament, aquests arxius de memòria eren altament especialitzats, concretament en psicopatologia i lexicologia arcaica. D’aquesta manera, la història de Jack el Destripador, les memòries del Marquès de Sade i la biografia de Sacher-Masoch esdevenen textos fundacionals de la civilització robòtica, que s’expressa, a més, en un llenguatge antiquat. El govern terraqüi ha enviat al planeta Procion prop de tres mil agents en successives tongades, però un cop arribats, s’ha perdut la comunicació. Els intents d’establir contacte diplomàtic per part de la Terra i de la companyia propietària de recuperar els robots és rebut a Procion amb indiferència, mentre el planeta escalfa la campanya de menyspreu a les criatures humanes i es planteja la possibilitat d’annexionar la Terra. Aleshores, es decideix demanar al veterà astronauta Ijon Tichy de fer una incursió per tractar de mesurar la seva capacitat d’amenaça i esbrinar què s’ha fet dels agents enviats. Per aquest motiu es disfressa de robot i aterra a Procion. El que descobreix l’experimentat pilot després d’un seguit d’aventures i una deliciosa investigació dels costums d’aquella societat resulta ser absolutament inesperat: A l’igual que ell, els robots de Procion són en realitat humans disfressats. Qui forma la colònia són, de fet, els milers d’agents enviats que, descoberts pels robots i a canvi de la vida, actuen, sota la seva disfressa metàl·lica, com a delators d’altres humans davant l’ordinador central, autoanomenat Sa Inductivitat. Els robots ja fa temps que han sucumbit a l’òxid i la població de Procion està formada únicament per agents de la Secció II, aterrits i morts de gana sota el seu camuflatge de llauna. No acaba aquí la història, que guarda algunes sorpreses que no puc revelar al lector.
Sigui com sigui, el relat de Lem, que també és una metàfora sobre els sistemes totalitaris basats en la por, conclou amb una reflexió sobre la qualitat de la catadura humana i certs aspectes de la seva psicologia que, si agafem la nau correcta, ens situen fàcilment en el món d’Una mirada a la oscuridad (1977).
Aquí, però, ens trobem a la Terra i en un futur potser més proper. Els mateixos tipus de comportaments s’alliberen aquest cop pel consum d’una droga, la Substància M (D, en l’original anglès), i no per la por de la mort (o potser sí). La Substància M, que produeix un quadre paranoic i alteracions en els processos cognitius és terriblement destructiva. Un gran percentatge de la població nord-americana queda atrapada en el seu consum. L’estat aplica mètodes policials per a la detecció i control de consumidors i petits traficants i compta amb una avançada tecnologia: el “vestit mesclador” que porten els policies de narcòtics quan estan de servei, consisteix en un artefacte electrònic format per una membrana que s’adapta al cos i projecta a l’exterior un milió i mig de representacions fisiognòmiques d’éssers humans per hora. D’aquesta manera és impossible conèixer l’aspecte dels agents. Un policia de narcòtics s’infiltra en una comunitat de consumidors, però cau en l’addicció. Posteriorment, en diversos clímaxs de paranoia consecutius, tots els membres del grup espiaran els altres i es delataran entre ells, fins i tot a si mateixos. De fet, ningú no sap qui és ni qui són els altres, la pèrdua d’identitat i la percepció paranoica del món generen un constructe social, una societat-robot, mental, desesperada, ja que ha perdut la connexió entre els seus hemisferis cerebrals. Deixem al lector el dubtós plaer de descobrir qui hi ha darrere tot això i quin és el desenllaç final. Reincorporem-nos al flux pirazoloic d’aquest article…
El subtil humor negre d’aquesta novel·la de Philip K. Dick pica l’ullet vint anys després a la de Lem i ens recorda aquestes coses bàsiques que no hem d’oblidar mai: la pertinença al grup ens distingeix i la tecnologia ens uniforma. Una societat per catàleg? Potser una societat de personalitats homologades intercanviables sostinguda per una armadura d’aplicacions intercanviables homologades. L’autoextermini psicològic i moral és menys cridaner que l’amenaça nuclear però molt més efectiu i sempre li queda l’altre per arrodonir la feina.
_________
Referències
Adams, Douglas: Guía del autoestopista galáctico, Editorial Anagrama, 2007 · Assimov, I: El hombre bicentenario, Barcelona, Ediciones B, 2000 · Cameron, J: The Terminator, USA, MGM, 1984 · C. Clarke, A: 2001: una odissea a l’espai, Barcelona, Ed 62, 2001 · Deleuze, G: Presentación de Sacher-Masoch, Madrid, Taurus, 1974 · Dick, Philip K. – Una mirada a la oscuridad, Ediciones Minotauro, 2002 · Jack l’Esbudellador (Jack the Ripper) http://es.wikipedia.org/wiki/Jack_el_Destripador ·La Dona Biònica (The Bionic Woman) http://en.wikipedia.org/wiki/The_Bionic_Woman ·Lem, Stanislaw – Diarios de las estrellas, Barcelona, Editorial Edhasa, 2003 ·Sade, Donatien Alphonse François de http://es.wikipedia.org/wiki/Marqués_de_Sade · Verhoeven, P: Robocop, USA, Orion, 1987
marabuntes.wordpress.com 