NOVA GAMMA DE ROBOTS INTEL·LIGENTS PER A LA GESTIÓ DE LES ARTS

Fig. 1: Dues unitats del model B3-almogàver, desenvolupat per Catalan Robotics, triant els artistes d’una col·lectiva

El disseny i la utilització de robots de nova gamma per a desenvolupar tasques de gestió cultural i de les arts, és avui dia quelcom de ben habitual, tot i que potser no del coneixement general del públic. Concebuts inicialment com a eines de reforç per a les tasques administratives i rutinàries associades al comissariat i la gestió, han experimentat des dels anys noranta una evolució inaudita, éssent ara mateix imprescindibles fins i tot en els més alts nivells de la gestió. Això és degut a què la indústria robòtica ha augmentat de forma espectacular el pressupost de recerca en la darrera dècada, tot produïnt ràpidament prototips que, posats a prova en contextos experimentals, com ara màsters de gestió cultural  a les universitats, han estat perfeccionats i distribuïts en un àmbit professional que ja fa temps que estava mancat d’innovació, fins al punt d’haver arribat a considerar que coses com la innovació i els dinars de menú barat l’hi corresponien als artistes i no necessàriament als gestors.

Amb l’estímul de l’arribada d’aquesta tecnologia punta al món de la gestió de l’art i la cultura, aquest s’ha renovat i potser això ha actuat com a revulsiu en els ambients de la clàssica gestió postmoderna. Tot i així, caldrà esperar uns anys per veure si aquest procés afavorirà o no els objectius socials i humans que indubtablement busquen les polítiques culturals. Per ara, la gran incògnita és si són certs els rumors segons els quals s’hauria implantat una Quarta Llei en els cervells positrònics d’aquesta nova gamma de robots, i si això, en el cas de ser cert, podria derivar en tècniques de gestió inèdites fins ara per a la comunitat artística catalana.

S’en fabriquen actualment 5 models de robot-gestor, tots estan produïts per empreses catalanes.

Passarem a explicar breument les seves característiques diferencials, així com els avantatges i riscos que l’opinió dels sectors afectats per aquesta innovació ha expressat sovint en privat.

El més senzill, conegut com a B3-almogàver, ha estat desenvolupat per Catalan Robòtics. No és antropomòrfic, bé, solament és una mena de braç. Quan es van dissenyar els primers prototips els enginyers de Catalan Robòtics van mantenir llargs debats sobre la idoneitat de dotar el B3 amb una aparença antropomòrfica, però els que sostenien que no servia de res posar-li un altre braç si solament en faria servir un, i molt menys equipar-lo amb cames si no comptava amb cap xip de desplaçament per GPS, van acabar per convèncer els altres i el resultat final és el que podem veure a la figura 1. La seva funció consisteix a facilitar la sel·lecció d’artistes plàstics per a participar en exposicions col·lectives. Alguns artistes opinen que no és normal que el 100% dels artistes triats pel B3 tinguin cognoms d’un màxim de tres síl·labes, però en els cercles de comissariat es valora molt la quantitat de feina que enllesteix en relació al seu mínim cost de manteniment i que permet anar a fer dinars molt més llargs qualsevol dia de la setmana. Per una altra banda, Catalan Robotics assegura que està desenvolupant una nova evolució dels circuits preferencials del model B3, que facilitaran la seva disposició a acceptar combinacions de paraules de més de tres síl·labes i fins i tot cognoms amb tres consonants seguides, com ara “Sponsz”.

Robots de l’Ebre SLC comercialitza actualment un únic model, el F-ACE 004, dissenyat específicament per a redactar convocatòries, que ha donat problemes des de la seva arribada al mercat degut, sembla ser, a la poca qualitat dels materials semiorgànics que interconnecten la seva xarxa de circuits lògics. El que es considerava l’element més sensacional d’aquest autòmat (la incorporació de polímers naturals, concretament el midó), no ha acabat de convèncer degut a la feblesa dels components emprats en el disseny d’aquests circuits. Aquest desajust ha provocat derives de decisió en un 50% de les unitats que es troben actualment en funcionament.

Fig. 2: Primer exemplar venut del F-ACE 004

Vegin aquesta taula de puntuació que apareix en les bases de la convocatòria d’una fira d’espectacles literaris “oberta a la participació de les companyies, grups, col·lectius, intèrprets, associacions, etc. que presentin propostes amb un plantejament professional de les diverses disciplines de les arts de l’espectacle i que es basin en la literatura en llengua catalana”, redactada per una unitat recentment revisada de F-ACE 004:

TAULA DE PUNTUACIÓ DELS ESPECTACLES

Qualitat i tipologia de l’espectacle – Fins a 50 punts

50% menys catxet real – Fins a 20 punts

25% menys catxet real – Fins a 10 punts

Cost zero fira – Fins a 30 punts

Adequació als objectius de la fira – Fins a 15 punts

Rider assumit per la companyia – Fins a 10 punts

Materials informació espectacle – Fins a 5 punts

El Grup de Robòtica de la Universitat Pompeu Fabra ha pogut demostrar recentment que el F-ACE 004 no pot establir un circuit sintèticoneuronal estable entre els conceptes de professionalitat de l’artista i el d’economia de l’empresa de gestió, a menys que li posi molta cara. Per això Robots de l’Ebre SLC, després d’avaluar el cost de la implantació d’un circuit ètic adicional en les unitats que es troben en circulació, treballa actualment en un model amb un implant facial de silicona que podria arribar a ser personalitzat sota comanda.

El model Komisaar H, fabricat per Societat Cooperativa BagesAutomàtic és un robot temperamental amb molta personalitat. El manual que facilita el fabricant adverteix que és ideal per a entitats i departaments d’ajuntaments de poblacions mitjanes. Pot assumir tasques de responsabilitat i dissenyar programacions completes. És, de fet, el primer robot-comissari la foto del qual apareix en la tercera pàgina dels programes de mà, tot just després de l’alcalde i el regidor.

Fig. 3: Un Komisaar H, amb dos tècnics de cultura

Valgui com a exemple que la unitat número 35778-A, venuda el gener d’aquest mateix any, va reclamar, amb èxit, els drets d’autor corresponents al text de presentació del catàleg d’un important festival de teatre i amb els diners guanyats, va fundar una empressa de serveis culturals que encara regenta actualment. Sembla ser que el Komisaar H. porta implantat un nucli alfa, anomenant també  nucli de carisma, que la mateixa empresa ha desenvolupat a partir de la condensació de tres-centes biografies de líders mundials de totes les èpoques en un quark i la seva implatació en el núvol de partícules elementals del bio-cervell central de la unitat. El nucli està recobert d’un segell de tantali i és pràcticament indestructible. Aquest detall de construcció fa del Komisaar H. un automàta eminentment carismàtic, excel·lent conversador que és admès sense problemes en dinars de treball i al qual es consulta sempre en el moment de prendre les decisions. Té l’avantatge que es recarrega tot sol fent l’aperitiu.

Amb la intenció de donar una resposta eficient a necessitats plantejades per altres àmbits de la gestió que no són aquests, dos joves estudiants de puericultura van crear Autòmats del Llobregat, amb un capital mínim, obtingut rebentant sistemàticament durant un dia totes les màquines escurabutxaques de Molins de Rei, gràcies a un senzill programa informàtic que calcula les probabilitats a partir del nombre de persones que es troben al local. Amb aquest capital i les truites de patates que els hi portava l’àvia d’un d’ells, van treballar durant un any al magatzem del bar López fins a enllestir una sèrie de prototips que han anat comercialitzant al llarg de 2010.

Fig. 4: L’Enrotllat.2, d’Autòmats del Llobregat S.P.

El robot estrella d’Autòmats del Llobregat és l’Enrotllat.2-MR, una unitat de suport als joves creadors i/o col·lectius que opten a la financiació institucional per a les seves activitats.

Es tracta d’un gestor proper, dispost a desvetllar el llenguatge de les convocatòries de subvencions i fins i tot ajudar a omplir els qüestionaris, les taules d’excell i portar-te a sopar un cop acabada la feina a un lloc on tanquen tard i tothom el coneix i li deixan triar la taula. Les crítiques cap aquest model es fonamenten  en el fet de que es comercialitza amb un xip d’extrema camaraderia, i acabes pensant que no passa res si una nit es queda a dormir a casa. A partir d’aquí, resulta extremadament difícil desfer-se’n de l’E2-MR, ja que prepara uns esmorzars molt equilibrats i saborosos. Si aconseguim fer-lo marxar al·legant que solament tenim una clau del pis, no pararà de trucar per telèfon per anar a fer una copa al vespre. La seva extrema cordialitat fa d’aquest robot un col·laborador ideal i sovint un bon company de farra.

Autòmats del Llobregat, davant les queixes dels usuaris a causa d’aquesta tendència del model en qüestió (que, tot s’ha de dir, satisfà molts professionals que el que més necessiten és companyia), va treballar en el hardware, ja que consideren que el software és immillorable, fins a presentar la solució que pot adquirir-se actualment, per un preu molt poc superior a la unitat autònoma: el pack E/S-2MR, que inclou un robot-nen que el robot-pare (o mare, ja que es poden triar fins a tres simulacions genèriques) ha de portar a les reunions, ja que s’acaba de separar i aquell dia li toca (veure figura 4). És recomanable, per als artistes solitaris (o màquines solteres, segons Duchamp) triar aquest pack, ja que el robot sempre ha de marxar d’hora perquè va acompanyat del petit i l’ha de portar a casa per fer-li el sopar.

El BCNano01, construït amb materials obtinguts dels contenidors de reciclatge, banderoles usades i pells de garrofa dels garrofers del Guinardó, es produeix sota estrictes controls que guaranteixen la sostenibilitat durant tot el procés de fabricació, unes mesures sens dubte capdavanteres en la incipient indústria de la robòtica a casa nostra. Per exemple, tots els treballadors de Barcelona EcoRobots,  l’empressa productora d’aquest autòmat, van a la feina en tricicles elèctrics i l’entrepà que porten per esmorzar ha d’estar fet amb productes ecològics i embolicat en paper lliure de clor.

Fig. 5: El BCNano01

El BCNano01 (veure la Fig. 5) ha estat dissenyat per a cruspir-se projectes incipients des d’una perspectiva hip-hop. Tractarem de resumir el principi sota el qual es regeix el funcionament d’aquest prodigi de la tècnica.

Per començar, la unitat d’autodecisió s’activa amb una clau d’iridi que descarrega en el nucli del cervell positrònic una nanocàpsula que recorre el circuït central, per on circula el feix de prictrons, dissolts en un compost semilíquid de faradi, que conté els milions de sinapsi per segon que sostenen la intel·ligència artíficial del robot, dipositant-hi en el fluxe d’informació la seqüència d’activació que, per una coincidència altament improbable, si es formula en l’equivalent numèric de l’alfabet etrusc, traduïda al català vindria a dir: “En primer lloc sí, tot i que probablement alguna cosa que se’ns escapa podria ser-ho o no ser-ho; ara bé, la ciutat és com aquest concepte: plena de coses i buida, també.”

Barcelona EcoRobots assegura que el fet que la seqüència d’activació no sigui prou clara i pugui produïr transtorns neuròtics en la unitat, no té major importància.  “Qualsevol resistència és inútil!” -proclama l’androïde, que en realitat precissa l’energia de 1000 diodes per a dir bon dia, tot i que pot acumular una vertiginosa quantitat de frases fetes en el seu nucli fosfòric de doble acció simultània.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: