LA MÚSICA SÓN ELS MÚSICS?

Els efectes de la imaginació sobre les creences populars

I què són els músics? La part visible de la música? I què són els instruments? la part audible de la música?

El músic neix normalment en una granja de cria. Durant els primers anys, s’alimenta exclusivament de notes musicals i els monitors li practiquen escarificacions a la pell del front cada cop que es confon de compàs o falla una nota. També hi ha casos de músics per generació espontània i fins i tot els que són el resultat d’una alteració genètica; aquests arriben a desenvolupar també els estigmes que caracteritzen l’espècie, com ara deformacions al cos i capacitat per fer jocs de paraules. Durant els primers anys de la seva vida, el músic desenvolupa el seu ego de forma que resulti insuportable i ofensiu per a la resta de la gent, tot resolent complexes equacions matemàtiques mentre digereix potitos i fa la pipa i parla llengües per coneixement infús, demostrant clarament a tot aquell que se li acosta que el seu destí al teatre de la vida no serà com el dels altres humans.

Un cop arribat a la majoria d’edat, el músic mostrarà la seva predilecció pels locals foscos amb olor d’humitat, les furgonetes desgavellades i els clubs de mala mort. Quan els seus companys de generació es deleixin per la roba de moda o els telèfons mòbils, el músic, impertèrrit, passarà hores mirant els aparadors de les botigues d’instruments. En la maduresa, el músic desenvoluparà un llenguatge incomprensible i fosc, amb expressions com pedal wah-wah o anacrusa.

“Quin és el propòsit d’escriure música? Hom no treballa amb propòsits, sinó amb sons. La resposta ha de ser paradoxal: un propòsit sense propòsits, o un joc sense propòsit. Aquest joc, tanmateix, és una afirmació de la vida -no un intent d’extreure ordre del caos ni de suggerir millores en la creació, sinó simplement una forma de despertar-nos a la mateixa vida que estem vivint, que és tan excel·lent que un treu del mig la seva pròpia ment i desigs i deixa que funcioni a la seva manera.”

(John Cage)

Parlar dels músics sempre és complex, sobretot perquè el nostre llenguatge interpretatiu dels fenòmens socials treballa sovint amb patrons estadístics i mixtificacions diverses. Per exemple, cal preguntar-se com és possible que, trenta anys després que en el món de la música popular apareguessin éssers humans normals i corrents que es proclamaren “no músics” i que feien música, encara aquesta categoria no sigui tinguda en compte a l’hora del debat. I encara menys el seu missatge.

A més, hi ha una tendència general a ignorar el fet incontestable que la percepció de la música és totalment subjectiva, que entre l’emissió d’una proposta musical i la seva recepció solament intervé el mitjà físic, que els músics no transmeten emocions, sinó que reconstrueixen musicalment al seu cervell un fenomen sonor i li atorguen els valors i caràcter que, culturalment o anímica fan emanar, sovint desacomplexadament, del seu psiquisme (acomplexadament, seria esnobisme) i tractem de relacionar-ho amb allò que el músic fa.

“…no hi ha discussió quan l’oient sent plaer amb l’obra que escolta. El menys avisat dels melòmans s’agafa de bona gana als serrells d’una obra; molt sovint li agrada per raons totalment externes a l’essència de la música. Amb aquest plaer n’hi ha prou, no apel·la a cap justificació. Però si s’esdevé que la música li desgrada, el nostre melòman demanarà que se li retin comptes del seu desengany. Exigirà que se li expliqui allò que és, per essència, inefable.”

(Igor Strawinsky, Poétique Musicale, 1945)

Lamentablement també hem oblidat el punk, aquella actitud del Segle XX que es caracteritzava per, entre d’altres ímpetus, tocar instruments sense haver après a fer-ho. El nou segle comença seriós, un xic amargat i tothom està disposat a demanar que se li retin comptes. La veritat, la música no es mereix tanta atenció. Per molts, és una forma de fer negoci, per d’altres, un modus vivendi, i per molts altres, simplement una forma saludable de carregar-se les convencions i les elits que la titllen d’elitista quan sembla no estar al servei del poble, és a dir, quan no complau o no respon a les expectatives (o quant està creada intencionadament per a no fer-ho). Hi ha qui pensa, davant d’aquesta situació, que la música potser està al servei d’alguna cosa. És cert que la música és manipulable o, més ben dit, ho són les persones, però en molts casos, arribem a aquestes conclusions per la senzilla raó que el fenomen observat queda lamentablement fora del nostre punt focal. En aquests casos, la música acompleix impecablement la seva funció, remou i molesta. O són els músics, qui ho fan?

“Un entorn feliç no fomenta la creativitat”

(Anthony Storr, La música y la mente, Paidós Música, Barcelona, 2002)

No tots els músics es crien en granges, i la música popular més bizarra i experimental surt, sobretot, de les barriades i de les famílies humils, dels fracassos escolars i de l’avorriment de la vida prefabricada, de la constatació de l’engany social i de la necessitat de gestionar una vigília que contrasta amb un món adormit i conforme. Un món notarial i grisenc pintat de colors durant el cap de setmana pels primers de la classe. És un acte de rebel·lia, i no pas quelcom que es fa per lligar (fent rock o pop es lliga més). És una actitud dissident, ah… però intel·lectual, la d’aquests músics. Quant a la música, probablement acabarà sent, en primer lloc, en mà dels esnobs, quelcom a utilitzar, després, en mans del poder, quelcom a utilitzar i, finalment, en mans dels comentaristes, quelcom a utilitzar.

Aquest tema és tan poc atractiu que no serveix ni per explicar les successives mutacions teconològiques d’alguna cosa o la fi dels suports de res; ha produït desídia a diversos mamífers i va causar un greu trastorn d’ansietat a una capibara. Fins i tot hi ha un moviment internacional perquè es prohibeixi com a tema de conversa en espais on hi hagi més de dues persones despertes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: