LA MÚSICA ES UNA FLAUTA?

COMENTARI DEL SENYOR PIRAZOLOIC, ANTROPODÒLEG

Tots coneixem la pintura anomenada Bisó d’Altamira. Potser no ens hem parat a pensar com vivien els pobladors d’aquells indrets, fa catorze mil anys, però no pot ser difícil d’imaginar que qui el va pintar deuria emprar unes quantes hores a fer-lo, temps durant el qual la resta de la comunitat devia estar ocupada en altres coses.

Aquesta pintura està considerada com una de les més belles representacions artístiques del període magdalenià, però a mi, en aquests moments, m’interessa plantejar la següent qüestió: aquell bisó era un encàrrec? Potser la comunitat va proposar a l’artista la representació d’un bisó per a afavorir la seva caça?

En aquest cas, estaríem parlant d’una art aplicada. Ara bé, no costa gaire de suposar que si la comunitat confiava a l’artista la representació del bisó, era a causa del fet que coneixia les seves habilitats. Havia d’haver practicat prèviament!

És a dir, l’artista tenia un espai dins la comunitat per a la creació pròpia i la comunitat coneixia el que feia l’artista.

O ho veiem així, o haurem d’arribar a una conclusió molt més incòmoda: a la comunitat tots pintaven, a més de fer totes les altres tasques, com una pràctica col·lectiva més, i ho feien així de bé.

No abundaré en l’argumentació que en aquest cas, les muntanyes estarien recobertes de pintures, no hi hauria prou espai a les coves per encabir tants grafits…

Em reafirmo, per tant, en la idea que el responsable de la pintura dedicava moltes hores a la seva feina: preparar pigments, fabricar pinzells, fer esborranys, observar els bisons; cosa que no podien fer els altres perqué estaven fent altres coses. L’exquisida subtilesa del traç, el moviment, la rotunditat cromàtica, semblen indicar que al darrere hi ha l’experiència i la seguretat d’una mà entrenada i una ment que domina la síntesi, capaç d’arrabassar-li a la natura el que té de més indomable. Desconeixem si la comunitat troglodita en la qual vivia l’artista el compensava atorgant-li una posició elevada dins la seva estructura (sistema burgès) o si simplement el mantenia en condicions de la més estricta igualtat amb els altres membres (sistema comunista). Sembla més remota la possibilitat que tots votessin un Cap de Cova per crear una comissió i designar una persona que convocaria un concurs públic al qual podrien presentar projectes per a la representació de bisons de perfil tots els membres de la comunitat. Bàsicament, perquè mantenir un 20 per cent de la comunitat fent tasques de funcionariat, comissariat i teoria de l’art hauria portat el grup a la desaparició, ja que s’havia de caçar tot el que s’havia de menjar i haurien quedat molts pocs per fer-ho. Ara bé, tampoc ho podem descartar.

Així, l’art sembla tenir un paper dins la comunitat des que existeixen les comunitats. Al col·legi ens explicaven que en el món pretèrit la funcionalitat de l’art era de caràcter supersticiós, ja que es creu que aquells pobres troglodites eren animistes i es pensaven que els animals, les plantes i fins i tot les pedres tenien ànima, cosa que ara,   afortunadament, sabem que no és veritat. En la nostra civilització, la relació amb la natura ha canviat: representem dinosaures que parlen, óssos amb corbata, elefants que volen amb les orelles i coses així. És el que la comunitat demana actualment a l’artista funcional.

Així mateix, de la relació entre els humans i el bisó europeu en queda ben poc. La pintura d’Altamira l’han substituït els cartells taurins, i a la caça col·lectiva, desesperada i famolenca, l’execució fina i simbòlica de la bèstia.

Us preguntareu com és que aquest comentari sobre les arts visuals es troba a la secció de música de la revista. Doncs bé, no és un comentari sobre les arts visuals, sinó sobre la funció social de l’art i, a més, sóc el Senyor Pirazoloic, antropodòleg, i em puc permetre aquestes coses. Però, cap problema, acabarem el comentari parlant de música.

Acaba de ser descoberta una flauta de 35000 anys a la cova de Hohle Fels, un jaciment arqueològic al Jura de Suàbia, al sudoest d’Alemanya. Fins ara es pensava que en aquells temps les comunitats humanes no feien flautes ni feien música. Crèiem que els humans de l’Edat del Gel no l’havien descoberta (la música), i el que passava és que nosaltres no l’haviem trobada (la flauta). Peces datades del mateix període, al mateix jaciment, com ara una Venus, un fal·lus i un ànec volador extraordinàriament dinàmic, semblen indicar que l’activitat artística era intensa i multidisciplinar. No tot era fabricació d’eines de treball al començament del Paleolític Superior.

En aquest cas, passa el contrari que amb la pintura d’Altamira: d’aquell pintor no n’hem trobat mai els pinzells, però ens ha arribat l’enigmàtic bisó fixat a la paret d’una cova. Ara bé, del flautista de fa 35000 anys només ens en queda la flauta, delicadament treballada en el radi d’un voltor. La música no ha quedat fixada.

O, qui sap, potser encara no hem descobert com escoltar-la… Trobarà la ciència una manera de recuperar els sons perduts, dissolts en l’antiga atmosfera del nostre planeta? Arribarem a poder escoltar el so de les flautes, la crepitació del foc de les cavernes paleolítiques i l’udol dels llops en la veritable nit?

No ho sabem, potser sí, però de moment sembla urgent fer sonar, avui, aquesta flauta. Cal que la Humanitat sàpiga quina escala resulta dels seus cinc forats, quines melodies s’hi poden fer (tot i que mai ens podrem imaginar veritablement com l’ésser humà va tenir la idea d’obtenir això de la pota d’un voltor). Ara bé, amb la flauta de Hohle Fels resultarà inevitable entregar-se a la improvisació: no ens han arribat els enregistraments de l’època ni les partitures…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: