LA CIÈNCIA, ARA SÍ, COMENÇA PEL FINAL
UNA REFLEXIÓ DEL SR PIRAZOLOIC, ANTROPODÒLEG
La ciència interpel·la el misteri
A la universitat de Niça han creat un laboratori de zetètica, que s’ocupa de la desmitificació científica de les supersticions. És a dir, tracta d’explicar les causes científiques d’allò que la gent senzilla considera sovint d’orígen sobrenatural. Quan la zetètica no té una explicació científica per a determinat fenomem, deixa ben clar que tard o d’hora la tindrà i s’espera tranquilament fins que la raò li subministra. La zetètica ve a ser com el departament de premsa de la ciència: desmenteix rumors, puntualitza afirmacions i contrasta dades. Si vosté està prenent un cafè amb un zetètic i li diu: “tinc la sensació d’haver viscut abans aquest moment”, el seu interlocutor li advertirà immediatament que l’únic que li passa és que el seu cervell ha processat la informació un milisegon més tard d’haver-la introduït a la memòria. Vosté pensarà que “deja vu” és una expressió molt més maca que “disfunció cerebral momentània”, però no n’hi ha, de zetètica poètica. Ara bé, no està clar que el mètode zetètic ens resulti útil per a la divulgació en el cas que l’explicació científica resulti per al profà tant o més prodigiosa que la creença popular, especialment ara que la ciència està arribant a territoris dels quals les imaginacions més fèrtils i els misticismes més ardents solament havien pogut formular intuicions: allà on l’univers, la matèria i el nostre cervell fan coses d’allò més inesperat.
“Quan mori, donarè el meu cos a la ciencia ficció”.
Steven Wright
Inesperat, és clar, perquè hi ha quelcom que amb els anys que van passant sembla cada cop més evident: els científics ens están dient que les lleis físiques amb les que convivim no regeixen de la mateixa manera o no són les úniques que regeixen l’Univers, especialment allò que resta invisible per a nosaltres, sigui perquè és molt gran, o perquè és infinitament petit i, generalment, perquè va molt depressa. Estem acostumats a conviure amb la gravetat i la termodinàmica, de les quals podem comprovar els efectes i gaudir-ne les aplicacions. Entenem com funciona el Sol, perquè és quelcom que es crema i es gasta, comprenem les lleis de Newton, perquè sinó els planetes anirien en línia recta i l’estació espacial internacional se’ns cauria pel damunt. Ens resulta totalment comprensible i propera la fatalitat de l’entropia. Però en el moment que la teoria de la relativitat general va començar a divulgar-se, la Humanitat, assenyadament, es va dedicar a imprimir samarretes amb una foto d’Einstein traient la llengua, limitant-se a introduïr en les converses més dispars la frase “tot és relatiu”. El problema és que ningú a qui poguem convidar a berenar a casa ha viatjat mai a la velocitat de la llum i la curvatura de l’espai-temps és solament alló que experimentem quan els amics comencen a insistir en que seria millor que algú t’acompanyès a casa.
L’astrofísica tampoc té gaire èxit, excepte per als guionistes de pel·lícules plenes d’efectes especials, tot i que els que fan els efectes especials no sempre tenen una bona opinió dels guionistes, ja que resulta francament difícil explicar en imatges un objecte tan massiu que el seu camp gravitatori fins i tot atreu la llum, i per tant no es pot veure.
En constatar l’existència dels forats negres, la ciència ha tornat a deixar molt desconcertada la població mundial, que s’ha apressurat a buscar-hi una aplicació i ha acabat per decidir que quelcom que se’ns pot empassar tot d’una, millor que estigui ben lluny. Els científics han tirat pel dret, en comprovar que la relativitat general no serveix per explicar el que passa en un forat negre. A partir d’aquí és quan els mitjans de comunicació i els col·legues que estan al dia han començar a introduïr en la nostra vida quotidiana els conceptes de la mecànica o física quàntica i hem mirat amb vertígen cap a un microcosmos on diuen que la matèria elemental té uns comportaments que li haguessin valgut uns quants correctius si hagués anat a un col·legi que valorés la disciplina: electrons entremaliats i coses igual de petites però amb noms encara més simpàtics que no apareixen per on haurien d’aparèixer, que surten abans d’entrar, que fan coses diferents segons qui els mira i, en general, fan la guitza a la gent que treballa amb els acceleradors de partícules. Davant aquest comportament sens dubte poc respetuós de la matèria, la societat contemporània ha fet el de sempre, li ha donat unes quantes voltes al tema i un cop vist que en l’àmbit humà això s’arreglaria amb un parell de crits, ho ha utilitzat com a metàfora en la literatura d’autoajuda i per anomenar exòtiques tècniques de massatge.
I pensar que tot això ho elaborem en el cervell, del qual pensàvem fins fa poques dècades que era com un armari amb calaixets, que en cadascun guarda la informació, l’aprenentatge i les decisions d’un àmbit determinat…
Però sembla ser que el cervell més aviat funciona com un holograma, diuen els neurocientífics. La informació completa es troba en qualsevol de les seves parts i la naturalesa de la realitat estaria sotmesa a aquest principi, ja que el cervell la interpreta d’una manera hologràfica. Això voldria dir que la fragmentació no impedeix el coneixement complet, ja que cada fragment de l’holograma conté la totalitat i que el nostre cervell i l’Univers són isomòrfics.
Hi ha moltes coses que estem a punt de saber. Aquest és un moment fascinant de la història del coneixement humà. És clar que encara cal arribar a formular un nou paradigma, però això té l’atmosfera de les grans ocasions… En el moment que podem connectar-ho tot (en el cervell, és clar), els Humans Absolutament Normals, potser ens trobarem davant una nova classe d’aplicacions de les quals estem tristament mancats: les aplicacions evolutives.
_________
Referències
Bosó de Higgs – en.wikipedia.org/wiki/Higgs_boson · Forats negres – ca.wikipedia.org/wiki/Forat_negre · Ken Wilber – El paradigma holográfico, (ed.), 2005, Editorial Kairos · Mecànica quàntica – ca.wikipedia.org/wiki/Mecànica_quàntica · Teoria hologràfica del cervell – http://www.artfutura.org/02/talbot.html · Teoria de la relativitat general – es.wikipedia.org/wiki/Relatividad_general · Termodinàmica – ca.wikipedia.org/wiki/Termodinàmica · Zetètica – http://www.unice.fr/zetetique/zetetique.html
marabuntes.wordpress.com 