DUCHAMP VA SER CARICATURISTA; diàleg baixant per l’escala

Étant Donnés

Hi ha una mítica entrevista a Marcel Duchamp que el crític d’art Pierre Cabanne li va fer l’any 1966 al seu taller de Neuilly, quan tenia ja 79 anys. En un moment de la conversa, Cabanne s’interessa pels cercles artístics que freqüentava Duchamp a París, i aquest li respon: “Tingui en compte que jo no vivia en un ambient de pintors, sinó en un ambient d’humoristes. A Montmartre, on vivia, freqüentàvem principalment Willete, Léandre, Abel Faivre, Georges Huard, etc., era una cosa totalment diferent, jo no estava en contacte amb pintors en aquella època. Fins i tot Juan Gris, que vaig conèixer poc després, feia dibuixos, anàvem junts a una revista dirigida pel cartellista Paul Iribe, que l’havia fundat. Jugàvem al billar en un cafè de la Rue Caulaincourt. I ens passàvem informes que mai no ens pagaven. El preu era de 20 francs per pàgina.” És cert que Duchamp en aquells temps treballava com a humorista gràfic per als diaris, igual que el seu germà, després conegut com Jacques Villon, però fins que dos redactors de Marabunta no van llegir aquest paràgraf no es van adonar que s’havien format mentalment el tòpic d’un Duchamp implicat en els cercles artístics més avantguardistes, quan en realitat “l’home més intel·ligent del segle XX”, segons André Breton, i de qui Gertrude Stein va dir: “Sembla un jove anglès i parla amb vehemència sobre la quarta dimensió”, es va moure en ambients molt diferents… diguem-ne un altre tipus d’ambients… A continuació, la breu conversa telefònica que els dos redactors van mantenir al respecte d’aquest descobriment, interrompuda poc després a causa de la manca de cobertura.

– Òbviament resulten força senzilles d’entreveure les vinculacions entre l’humor i algunes de les conxorxes artístiques (o antiartístiques) en què va participar Duchamp, tant en el dadà com en els seus fugissers flirteigs amb el primer surrealisme. Un aspecte que sens dubte seria interessant, de cara a poder fer-se una idea de les repercussions d’aquest binomi, és si l’absència del “Duchamp humorista” dels cercles que el podrien haver definit com a “Duchamp artista” és pretesa per ell mateix o una conseqüència derivada fruit del judici aliè. És a dir, Duchamp s’allunya de la sacralització de l’art perquè el seu humorisme el condueix a aquesta postura o és l’art el que fa el primer pas en la seva dissoluta relació amb Duchamp no atorgant-li aquesta etiqueta i encasellant-lo en el terreny de la “broma”?

– Potser és molt més senzill. Duchamp es mou en un cercle d’humoristes gràfics i no pas en els cercles artístics. Probablement té una vida prou excitant amb els seus col·legues de Montmartre i no freqüenta els cercles pictòrics perquè són dos ambients que no es barregen habitualment. Sí que desperta l’atenció dels surrealistes, que es dediquen precisament a desacralitzar l’art o, més aviat, a exacerbar l’humanisme mitjançant operacions de “fractura i contrast”, però deixa indiferents els cenacles artístics tant com aquests l’interessen a ell, que pertany a una família de pintors. O potser sí que mostra un cert interès, però d’un altre tipus: queda patent en l’acció de 1917, quan presenta l’urinari a l’exposició de la Grand Central a Nova York i escandalitza el món de l’art… i en aquesta obra hi ha una pista: està signada com a R. Mutt, en al·lusió a la tira còmica Mutt and Jeff. Així que Duchamp seguia interessat per l’humorisme gràfic quan ja havia deixat Europa.

– Sí, arran d’aquesta “epifania” que és l’urinari signat per R. Mutt, la intel·lectualitat artística posterior n’ha extret una lectura que considero que no només ha tergiversat el propòsit que perseguia Duchamp, sinó que fins i tot l’ha invertit, i m’atreviria a dir que adulterat. M’explico: s’ha vist en aquesta acció de Duchamp la reivindicació del gest i de la intencionalitat com a únic fonament de la cosa artística. És a dir, que, amb el simple fet que l’artista “decideixi” que un objecte és art, aquest passa a ser-ho. No és l’única interpretació que se n’ha fet, però sí una de les de més èxit sociològicament parlant. D’ella han brollat patums i conclaves d’exquisidesa artística amb un discurs hermètic i excloent, molt del gust de la crítica: Joseph Beuys (tot i que deia que cada home pot ser un artista la veritat és que poques persones podrien entendre realment el que per a ell significava fer art), el conceptualisme, etc. Casualment, són els vessants artístics més mancats d’humor, possiblement, de tota la història. D’una altra banda, tenim gent com Warhol, que sembla entendre molt millor el missatge, que entén que el gest de Duchamp no només desacralitza l’art i la institució artística, sinó a ell mateix. I si Duchamp va començar amb l’humor gràfic, Warhol comença a despuntar dibuixant passos de ball, que és una activitat que no s’acostuma a fer amb circumspecció, precisament.

– Michael Betancourt, al seu treball “The Richard Mutt Case”, recull una frase de Duchamp, molts anys després: “Els vaig tirar l’urinari a la cara i ara ho admiren per la seva bellesa estètica”…

– Cal no oblidar, a més, que l’urinari, com a “peça artística” que convida a ser completada pel públic (aquest fet de la interacció que tant agrada), invita, dit amb propietat, a pixar-s’hi. Per tant, l’espectador està cridat a participar de l’atemptat. Una altra cosa és que les seves conviccions/convencions li ho permetin. Avui dia sembla molt més fàcil, només cal plantar galets gegants a algunes de les vies de pas més concorregudes de Barcelona i esperar que la nit i les pròstates descontrolades facin la resta. Al cap i a la fi, és possible que perquè hi hagi humor sigui necessària la manca de tota intencionalitat artística. O potser l’humorisme és en realitat l’única forma de fer art i la resta és teoria de l’art transmutada en objecte…

– El 1913, en una de les seves anotacions personals, escriu: “Es poden fer obres que no siguin d’art?”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: